MATERIALS

LLISTAT DE MATERIAL D'EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA

Important: la llista de material és per a tot el curs i no caldrà portar tot el material sempre. Us indicarem què caldrà portar a cada sessió d'EViP. Per evitar pèrdues us recomanem també que etiqueteu amb el vostre nom tot el material. Us recomanem també una carpeta de dibuix DIN A3 per transportar el material

-Llapis (de grafit): per a la matèria d'EViP cal un llapis HB (o aprofitar el que ja tingueu, si no indica cap numeració ni lletra és HB, són els llapis estàndard)
-Llapis de 0,5mm (de dibuix tècnic): portamines de 0,5mm
-Goma d'esborrar: aprofitar la que ja teniu
-Maquineta: aprofitar la que ja teniu
-Regle: si heu de comprar una nova, millor de 30/40 cm
-Escaire i Cartabó: aprofitar els que teniu, però si n'heu de comprar també de mida gran
-Compàs: podreu aprofitar el que teniu, però si n'heu de comprar mireu que tingui adaptador universal (que serveix per col·locar retoladors o llapis) i amb roda central per mantenir el rigor del traç
-Retolador punta fina negre (0,5mmm): és el mateix retolador que fem servir a vegades també per escriure. El farem servir també per al dibuix.
-Material de color: es recomana disposar de material molt divers per donar color als vostres treballs. Segur que teniu per casa llapis de colors, retoladors de colors, ceres, pintures (aquarel·les, tèmperes, acrílics...), pastels... Com més material per donar color tingueu, millor. 
-Làmines de dibuix DIN A3: important que siguin per a dibuix (no folis DIN A3). Les làmines poden ser en àlbum o en paquets de 10 unitats i que no tinguin marge dibuixat. Si ja en teniu i tenen marge les aprofitarem per la part de darrere.
-Altres: La matèria d'EViP us permet deixar anar la vostra creativitat i també són benvingudes tècniques molt diverses i aquelles anomenades mixtes (en les que barregem diverses tècniques). Per tant, també podreu disposar de pegues, tisores, retalls de papers de diferents textures, colors, teles, cartrons, etc...



LLAPIS DE GRAFIT: Els llapis es fabriquen industrialment barrejant pols de grafit i argila molguts, afegint-hi aigua, formant mines llargues que es couen en un forn. Les mines resultants es submergeixen en oli o cera fosa, que filtra els forats minúsculs del material, donant com a resultat una escriptura més llisa. En les imatges es mostren, la roca de grafit i l’argila, matèries primeres per a fabricar les mines dels llapis. Els llapis es classifiquen per la seva DURESA. Diem que un llapis és dur quan porta la lletra H seguida d’un número (2H, 4H, etc) Els llapis durs fan unes línies primes i gris clar. Diem que un llapis és tou quan porta una B seguida d’un número (2B, 3B, etc.) Els llapis tous fan unes línies fosques i gruixudes. Els llapis durs tenen més proporció de grafit en les seves mines que els tous. Hi ha un tipus de llapis que no són ni durs ni tous, són els anomenats HB. Hi ha marques que a més dels HB, fabriquen els B o els H)

LLAPIS PORTAMINES 0,5mm: És un estri, generalment de plàstic o metall, que consta d’un tub interior en el qual s’allotja la mina. Disposa d’un mecanisme que impedeix que la mina llisqui cap a dins, malgrat la força que s’hi exerceix a l’hora de dibuixar o escriure. Presenta l’avantatge, respecte dels llapis de fusta, que no cal fer-li punta. La mina es pot recollir i amagar a l’interior quan no s’utilitza. Les mines de grafi t dels portamines tenen gruixos diferents, compresos entre 0,3 mm i 2 mm de diàmetre.


GOMA D'ESBORRAR: La goma d'esborrar és un estri d'escriptura que serveix per esborrar traços fets amb llapis, de fet alguns llapis tenen una goma d'esborrar encolada, les gomes de esborrar estan fetes de cautxú,habitualment sintètica. És fonamental en la correcció d'errors en l'escriptura generalment a llapis, encara que hi ha també gomes que esborren tinta que normalment solen ser de color blau o groc. La goma d'esborrar té una consistència semblant al (làtex), Inicialment la seva matèria primera s'extreia d'un arbre de la selva verge al Brasil, anomenat "Arbre de cautxú" o "seringueira".



MAQUINETA: La maquineta de fer punta, o afilallapis, és un objecte d'oficina molt comú. És l'instrument que s'utilitza per a afinar la fusta i la punta de grafit d'un llapis quan aquesta s'ha engrossit per l'ús o quan el llapis és nou. És indispensable quan es tracta de donar qualitat al traç, ja que freqüentment s'engrosseix la punta del llapis amb l'ús. Existeixen maquinetes de diversos tipus i grandàries d'acord al grossor dels llapis diversos que existeixen. També hi ha maquineta per al llapis del compàs.
Antigament, els llapis van ser afilats per mitjà de ganivets o navalles. Després les maquinetes van fer aquesta tasca molt més fàcil i van donar un resultat més uniforme. Alguns tipus especialitzats, tals com llapis d'un fuster encara s'afilen amb ganivet, a causa de la seua forma plana. Bernard Lassimone, matemàtic francès, va sol·licitar la primera patent (patent francesa # 2444) per a les maquinetes de llapis, en 1828. En 1847, Therry da Estwaux va inventar les maquinetes de llapis manuals.



REGLE: És un instrument, normalment de plàstic, amb un bisell en el qual porta gravada la longitud expressada en mil·límetres a fi d’aconseguir més precisió a l’hora de prendre o determinar distàncies.


JOC D'ESCAIRES: El joc d’escaires es compon de dues peces, l’escaire i el cartabó, que
se solen fabricar de plàstic. 
• L’escaire té forma de triangle rectangle isòsceles; per tant, els catets formen un angle de 90º i la hipotenusa forma 45º amb els catets. 
• El cartabó té forma de triangle rectangle escalè. El catet més petit és igual a la meitat de la hipotenusa, de manera que els dos catets formen un angle de 90º; la hipotenusa d’un dels catets és de 60º; i la de l’altre, de 30º. L’escaire i el cartabó formen joc quan la longitud del catet més gran del cartabó és la mateixa que la de la hipotenusa de l’escaire.


COMPÀS: Aquest instrument de dibuix s’utilitza per traçar arcs i circumferències. Es compon de dos braços articulats per un extrem. En la unió dels braços hi ha una peça en forma de forquilla sobre la qual se situa el mànec del compàs. Els compassos més comuns són els que s’utilitzen per mesurar, que tenen dues puntes metàl·liques; i els que serveixen per dibuixar, amb una punta metàl·lica en un dels extrems, que permet recolzar el compàs sobre el paper, i un portamines en l’altre, per dibuixar. Aquest segon tipus de compàs també ofereix la possibilitat de col·locar-hi un adaptador per a l’estilògraf o el retolador quan es vol dibuixar amb tinta.
Accessoris del compàs:
• Allargador, que s’utilitza per traçar arcs o circumferències de mida gran. 
• Adaptador, per a estilògrafs o retoladors. 
• Portamines. 
• Portaagulles.
Ús del compàs: 
• L’agulla del compàs ha de ser lleugerament més llarga que la de la mina de grafit. 
• La mina es col·loca en el portamines del compàs, sense punta, de manera que sobresurti uns 8 o 10 mm. Un cop fi xada, s’afi na fregant-la sobre un raspador en forma de bisell, que es col·loca cap a l’exterior del compàs. A l’hora d’esmolar la mina de grafi t cal procurar que el polsim no taqui el paper de treball. 
• Tant la mina de grafi t, o el retolador, com l’agulla del compàs han d’estar perpendiculars al paper mentre es tracen els arcs o les circumferències. 
• Quan es vol dibuixar, se subjecta el mànec del compàs amb els dits polze i índex, i es fa girar suaument en el sentit de les agulles del rellotge. El compàs s’ha d’inclinar entre 10º i 15º en la direcció de gir.

RETOLADORS PUNTA FINA (CALIBRATS D'UN SOL ÚS): Els retoladors calibrats són ideals per al dibuix professional, artístic i per a la escriptura, oferint una traçada nítida i suau a la vegada.Tinta pigmentada de gran resistència a l'aigua que fa que una vegada seca no es pugui esborrar inclús si es posa aigua sobre la pàgina, també té una gran resistència a la llum i el seu color no disminueix malgrat estar exposat a la llum directa.
Trobareu jocs de retoladors de molts gruixos, però els més habituals són el de 0,2mm, 0,4mm i 0,8mm. Els retoladors calibrats més coneguts són els de la marca Rotring que antigament calia netejar sovint i no eren d'un sol ús. Eren molt delicats i portaven una càrrega en forma de cartutx que calia anar omplint a mesura que s'utilitzava.


LLAPIS DE COLORS: Els llapis de colors amaguen un gran potencial com a eina de dibuix. El traç colorejat permet definir formes i donar color al mateix temps, i amb una finura i sutilesa díficils d'aconseguir amb altres mitjans. A més a més poden ser un complement interessant en múltiples tècniques mixtes. Hi ha diferents tipus de llapis de colors: permanents, aquarel.lables, pastel...


RETOLADORS: Un retolador és un instrument d'escriptura, semblant al bolígraf, que conté la seva pròpia tinta i l'ús principal és escriure en superfície, normalment sobre del paper, però també sobre vidre, tela, fusta etc.... El retolador va ser creat en el 1962 pel japonès Yukio Horie. La punta del retolador sol estar feta d'un material porós, com el feltre. És possible, encara que rar, que tingui una punta de material no porós. 
Els retoladors poden ser de base aigua o de base alcohol.Tenen un dipòsit de tinta i disposen de diferents tipus de puntes. Alguns són recarregables. 


CERES: És una pintura a l'encàustica que significa literalment "combustió", o sigui que és mitjançant la calor que es fa manejable el color, i aquest consisteix en la mescla del pigment amb cera. Les ceres són molt suaus i fàcils d'utilitzar. Es poden utilitzar sobre tot tipus de superfície no porosa. 






TÈMPERA: La pintura aiguada (témpera) o gouache, és una pintura cobrent que es dilueix amb aigua i seca ràpidament. Els suports més habituals són el paper, el cartó o la fusta. La pintura al tremp es prepara amb pigments polvoritzats amb un morter de mà sec i rovell d'ou (que fa d'agent aglutinant principal o medi), de vegades junt amb d' altres materials com mel, aigua, llet (en forma de caseïna) i una varietat de coles vegetals. La pintura al tremp és normalment aplicada en capes primes, semiopaques o transparents. Quan s'asseca, produeix un acabat llis i mat. Com que no es pot aplicar en capes gruixudes com la pintura a l'oli, el tremp rarament té color profund i saturat com passa amb l'oli. D'altra banda, els colors de les pintures aiguades no canvien amb el pas del temps, mentre que les pintures a l'oli s'enfosqueixen.


AQUAREL·LA: L'aquarel·la és una tècnica de pintura sobre paper o cartolina amb colors
diluïts en aigua i aplicats amb un pinzell. Els colors utilitzats són més o menys transparents segons la quantitat d'aigua amb la que es barreja, i de vegades deixen veure el fons del paper, que sol ser blanc i que actua com un verdader to. El producte utilitzat per a pintar es compon de pigments aglutinats amb goma aràbiga o mel. L'aquarel·la s'utilitza pintant per capes transparents, per tal d'aconseguir la màxima brillantor i soltesa en la composició que es realitza. Podem dir que l´aquarel·la va lligada amb la invenció del paper tal com l'entenem actualment, encara que a la Xina ja es pintava amb colors a l' aigua sobre fines sedes molts segles abans, i els egipcis també la feien servir sobre els rotllos de papirus.
Un dels nostres precursors podríem dir que va ser Albert Durero al segle XVI.
Els mestres del Renaixement Italià com Rafael, Miquel Àngel, Da Vinci etc... només la feien servir pels seus esbossos.
A Anglaterra, la mare de l'actual aquarel.la, es va convertir en el segle XVIII en un art popular i varen sortir grans mestres com els germans Sandby, Turner, Mallord, o Constable entre d´altres.
Al nostre país un dels majors precursors va ser Fortuny el qual va ser propulsor del Centro de Acuarelistas, actualment Agrupació d´Aquarel-listes de Catalunya, una de les Associacions d´Art més antiga d´Espanya. 
La fàbrica més antiga d´Espanya segons els nostres coneixements va ser la Casa Pescador que va ser creada al barri de Gràcia de Barcelona sobre el 1930.
Després de la Guerra Civil van sortir altres marques com Taker, Mir, Titan, però les més reconegudes per la seva qualitat eren firmes estrangeres com ara Blockx, Schmincke, Rembrandt, Golden..., i la més antiga d´elles, l´anglesa windsor i Newton actualment propietat de la francesa Colart fabricada a Lemans ( França), però malgrat tot conserva la mateixa qualitat de sempre. 
La majoria de cases fabriquen una segona qualitat no tant permanent però de preus molt més assequibles: Dalbe Bréhat , van Gogh, Academia etc.
Al mercat existeixen les anomenades aquarel.les líquides, molt vives de color però poc permanents en el temps degut a que estan fabricades amb anilines, les quals no són sòlides a la llum.
La principal característica de la pintura a l´aquarel.la és que ha estat concebuda per a ser treballada amb aigua i aplicada sobre un suport paper. 
La gran diferència entre l'aquarel.la i el gouache és que la primera té la propietat de que tots els seus colors són transparents i en canvi el gouache és opac. 
L'aquarel.la està disponible en pastilles (godets) o tubs. 
Els godets són una pintura aquarel.la sòlida molt agradable d'utilitzar sobretot si es pinta en exteriors. 
Una dotzena de colors serien suficients per a crear una paleta completa. 
Els tubs són preferibles quan es prepara una quantitat important de barreja de pintures. 



ACRÍLICS: La pintura acrílica és una classe de pintura que conté un material plastificat, és
una pintura d'assecament ràpid, en la que els pigments estan continguts en una emulsió d'un polímer acrílic. Encara que són solubles en aigua, una vegada seques són resistents a la mateixa. Destaca especialment per la rapidesa de l'assecament. Així mateix, en assecar es modifica lleugerament el to, més que a la pintura a l'oli. 

La pintura acrílica es un invent relativament recent.

El secret del seu èxit es troba en la versatilitat del color, la rapidesa en assecar-se, i que es dilueix amb aigua. 

La pintura acrílica neix als Estats Units a començaments del segle XX, i arriba a Europa a mitjans del segle XX. 

La pintura acrílica s'asseca molt ràpid i es pot superposar sense límit. 

La pintura acrílica és resistent a la llum, no s'esgrogueix, ni es craquela amb el temps. 

Els mediums i altres additius permeten modificar algunes característiques de la pintura acrílica, retardar el temps d'assecat , també permet tenir acabats mat, brillants o satinats, així com tornar la pintura més fluida o transparent. 

El vernís serveix per protegir l'obra i facilitar-ne la neteja. 

Actualment i des de fa un anys, la pintura acrílica es troba en fase de creixement, impulsat sobretot per els joves artistes que busquen rapidesa.

PASTELS: Els pastels són simplement pigments en pols barrejats amb goma o resina.
Aquestes dues substàncies els serveixen d' aglutinant i permetran que, amb el pigment, es puguin formar barres compactes. L'aglutinant fa que el pigment sigui prou estable com per mantenir-se compacte formant la barra però que, un cop utilitzem el pastel, la pols de pigment es desprengui i quedi agafada a la superfície del paper. La qualitat del pastel, la intensitat dels colors o la mal·leabilitat per escampar-los i difuminar-los, dependrà de la qualitat i quantitat de pigment. A vegades s'afegeixen càrregues de guix o d'altres materials per a economitzar pigment, i per tant la seva acció queda neutralitzada. Els pastels a l'oli inclouen aquest component en la seva composició. Aquests pastels no s'han de fixar i se solen utilitzar per a fer esbossos. Es poden diluir a sobre mateix de la superfície amb oli de trementina i amb un pinzell. Els pastels es treballen sobre paper bàsicament, i s'haurà de valorar el seu pes, color i gra, doncs serà aquest últim el que retindrà el color i permetrà escampar-lo. 

LÀMINES DE DIBUIX DIN A3: El paper actual neix a Xina cap al any 105, a partir d'un
amalgama d'elements vegetals encolats i assecats al aire. No és fins mitjans del segle XIV que és creen en Europa els primers molins per l'elaboració del paper. 
El paper és una pasta la qual s'obté a base de diferents materials: cotó, draps i fusta. 
Els papers de dibuix es presenten en fulles i blocs. 
Existeixen diferents papers segons la tècnica de dibuix utilitzada, així com diferents formats. Nosaltres farem servir la làmina per a dibuix DIN A3 o DIN A3+ (130g / 160g) sense requadre. Les trobareu en blocs o en paquets de 10. Si compreu blocs haureu d'anar presentant-les de manera individual i per tant, les acabareu arrencant-les. 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada