TÈCNIQUES

13 TÈCNIQUES D'AQUAREL·LES
COM NETEJAR ELS PINZELLS?
COM FER SERVIR ELS PASTELS? 
El pastel és una pintura seca molt atractiva pels artistes ja que s'aplica directament sobre el suport i no és precís l'ús de pinzells, paletes o diluents per donar color. Es presenten en formes de barres o godets els quals tenen una gran proporció de pigment. La composició és a base de guix, pigments i goma aràbiga pels pastels secs. Als pastels greixosos s'afegeix oli o cera. El suport ideal són els papers preparats, però també es poden aplicar sobre la fusta, el cartó o el paper kraft. La textura del pastel és molt agradable per treballar directament amb els dits. La barreja de colors es fa directament sobre el suport, es poden superposar les capes que es vulguin. El pastel és molt apreciat per la delicada gamma de colors que ofereix i per una característica atorgada per la seva pròpia fragilitat: al no tenir aglutinants, el color de la barra és exactament el mateix que obtindrà l'artista després de la seva aplicació. A més, no necessita ser preparat amb anticipació i tampoc requereix de temps d'assecat. Per la tècnica del pastel s'utilitza un fixador per tal d'assegurar una bona estabilitat a l'obra. Els esfumins són molt utilitzats en la tècnica del pastel, per fer la transició entre colors.
COM FER SERVIR ELS PASTELS A L'OLI? 
Els pastels són simplement pigments en pols barrejats amb goma o resina. Aquestes dues substàncies els serveixen d' aglutinant i permetran que, amb el pigment, es puguin formar barres compactes. L'aglutinant fa que el pigment sigui prou estable com per mantenir-se compacte formant la barra però que, un cop utilitzem el pastel, la pols de pigment es desprengui i quedi agafada a la superfície del paper. La qualitat del pastel, la intensitat dels colors o la mal·leabilitat per escampar-los i difuminar-los, dependrà de la qualitat i quantitat de pigment. A vegades s'afegeixen càrregues de guix o d'altres materials per a economitzar pigment, i per tant la seva acció queda neutralitzada. Els pastels a l'oli inclouen aquest component en la seva composició. Aquests pastels no s'han de fixar i se solen utilitzar per a fer esbossos. Es poden diluir a sobre mateix de la superfície amb oli de trementina i amb un pinzell. Els pastels es treballen sobre paper bàsicament, i s'haurà de valorar el seu pes, color i gra, doncs serà aquest últim el que retindrà el color i permetrà escampar-lo. 


GRAVAT A L'AIGUAFORT
L'aiguafort és la tècnica per excel·lència del gravat. Consisteix a cobrir la superfície de la planxa amb un vernís a base de ceres resistent a l'acció de l'àcid que permetrà, un cop sec, dibuixar-hi damunt amb un punxó que ratlli el vernís i deixi la planxa al descobert. Després se submergeix en el mordent i aquest actua sobre les parts que han quedat descobertes. La profunditat i el gruix de la línia ens vindran determinats pel temps d'immersió en el mordent, el grau de densitat i la temperatura ambient.
GRAVAT: XILOGRAFIA
La paraula xilografia té el seu origen en els termes grecs xilon, fusta, i grafos que significa dibuix o escriptura. En aquesta tècnica, s'utilitza com a planxa o matriu, un bloc de fusta o tac. La matriu es treballa tallant i buidant els espais en blanc, mitjançant gúbies, ganivetes i burins, de manera que la imatge que es desitja estampar resta en relleu mentre que el fons està rebaixat. Conclòs el procés de gravat, es procedeix a l'entintat amb un roleu, la tinta es fixa únicament a la imatge en relleu, imatge que posteriorment es transfereix al paper en el procés d'estampació. Aquest procés pot realitzar-se manualment o mitjançant una premsa.

GRAVAT: LA LINOGRAFIA
Aquesta tècnica utilitza como a matriu el linòleum, un material flexible, lleuger i fàcil de tallar. El procés de treball i les eines són idèntics als de la xilografia, encara que, al ser un material més tou, resulta més fàcil de treballar. També el procés d'entintat i estampació és similar al de la xilografia. Aquesta tècnica s'inicià amb l'aparició d'aquest material a finals del segle XIX. Entre els artistes que han utilitzat aquesta tècnica cal destacar a Picasso.


SERIGRAFIA.
La serigrafia és un procediment d'estampació sobre una superfície plana (paper, roba, etc). Es porta a terme fent passar tinta o pintura a través d'un teixit porós (gasa) col·locada en un marc o bastidor. La paraula serigrafia té el seu origen en la paraula llatina sericum (seda) i en la grega graphé (acció d'escriure o dibuixar). Per tal d'imprimir imatges cal obturar la gasa en les parts per les quals no es vol deixar passar tinta. Per obturar aquestes parts s'utilitza normalment un tipus de substància anomenada emulsió. L'emulsió s'aplica uniformement sobre la gasa.Un cop seca, s'hi col·loca al damunt la imatge que es voldrà estampar i es projecta llum. La llum fixa la part d'emulsió que no està protegida per la imatge.Posteriorment, la part d'emulsió que quedava tapada per la imatge es podrà retirar amb aigua, i quedarà marcada en la gasa el negatiu de la imatge que volem estampar. Ja tenim la pantalla serigràfica. Un cop es té a punt la pantalla serigràfica, es col·loca damunt el suport on es vol imprimir la imatge (paper, roba, etc) i es fa passar la tinta a través de la gasa. Per fer passar la tinta o pintura cal aplicar una pressió moderada amb una rasqueta de cautxú.







Cap comentari:

Publica un comentari